No fa tants anys que a Salt es feia el planter en aquests espais al recès d’un mur orientat al sud i tapat amb uns vidres que donaven escalfor a les llavors quan el clima encara era fred….

La infraestructrua hortolana: patrimoni històric de les hortes de Salt  

Salt és un poble que deu la seva existència a la fertilitat de les seves terres així com a l’aigua que les  travessa i les rega. Tot i aquesta evidència  ens hem oblidat de  l’horta i la seva gent. No fan tants anys que aquestes terres alimentaven a gran part de les famílies i van donar feina a una bona part de la població del territori .

Entre els oficis i els artesans que utilitzaven els recursos naturals  i les condicions del territori en tenim un que és molt poc conegut tot i la seva importància: el planteraire.

El planteraire era la persona que es  dedicava a germinar llavors d’hortalisses tradicionals i fer-les créixer fins a ser venudes, ja en forma de planter en arrel nua, als hortolans d’arreu  que el plantarien als seus camps.

Aquesta tasca requeria de molt coneixement transmès d’una manera ancestral. Per fer prosperar el planter era necessari portar un control molt acurat de les necessitat òptimes de cada varietat tradicional, i es feia amb llavors que es guardaven any rere any, i que avui en dia s’han perdut, malauradament.

Sense hivernacles, controls de reg, substrats comercials ni calefaccions era clau construir una bona infraestructura que pugués garantir-ne la viabilitat.

L’arribada del plàstic va canviar per complet la manera de produir el planter i va representar la fi d’aquest ofici artesanal a les nostres hortes per passar a produir-lo a nivell industrial per empreses amb llavors tractades per garantir la màxima producció.

Ha passat quasi mig segle, però encara es poden observar aquests murs de còdols cara sud repartits per les hortes de Salt i Santa Eugènia.

Com uns guardians ens demostren la seva solidesa i continuen drets a dia d’avui; malgrat riuades  i tempestes no desapareixen com els efímers i contaminants plàstics d’hivernacle.

Recuperar el mur de recés per fer planter és un acte justícia històrica així com una bona manera de demostrar que podem aplicar les bones pràctiques del passat i tornar a ser una mica més autosuficients i respectuosos amb el medi.

Volem agrair la col·laboració d’amics que han fet possible la recreació del mur de recés:

• Nourdine Khalili, per deixar-nos l’espai d’horta que ell treballa
• Quim Tarrés, Oriol Granyer, Jaume Bosch i Joan Vidal, pels seus consells i assessorament en quant a la reconstrucció
• Pere Ikrea, que va construir els marcs de forma acurada
• Xicu, el paleta

Si teniu interès en conèixer la nostra història planteraira no dubteu en contactar amb nosaltres!!